diumenge, 21 d’abril de 2013

" Brunyols"




A Girona en diem brunyols , dels bunyols. A casa se n'han fet tota la vida el dijous sant. El pare pastant la massa de 4 quilos! al matí. Recordo que la deixàvem llevar força; després de dinar, mirant una peli de les típiques d'aquella època (Benhur,etc) i de tant en tant algú s'aixecava per mirar si la massa havia pujat prou, aixecant amb compte el drap de cuina que la tapava.
Després, la mare els fregia mentre el pare i nosaltres fèiem la forma dels brunyols.
Recordo que la meva germana era la que regava amb un porronet, amb una barreja d'anís i no sé què més ( la mare en diu resoli ),els brunyols acabats de fer i amb un colador els empolsegava de sucre glas.
I després s'intercanviaven uns quants amb la família, de tal manera que tots tastàvem els bunyols de tots.
Era divertit.

La recepta l'he treta d'aquí.
He fet la meitat de les quantitats, perquè era el primer cop que en feia i a més ja porto molts dies menjant els de la família, i no convé gaire - ja sabeu: operación bikini-.
Les espècies : xiliàndria  i matafaluga. M'encanta com sona! Els he deixat llevar dues hores.
Com que no tenia anís per mollar-los, he utilitzat l'únic licor dolç que corre per casa, el PX ( Pedro Ximénez). Han quedat mortals!


aquí es veu la pols fosca de la xiliàndria i la matafaluga


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada