ai, ai, ai! Què bonaaaa!!!
Això de la semolina ja feia temps que hi rumiava. I efectivament! Voilà!!
La semolina és la farina de blat dur però molt fina. La vaig trobar en una botiga marroquina, però crec que es pot trobar en més llocs. També en vaig comprar a can Tolsà .
No recordo d'on vaig treure la recepta, però no pot ser més fàcil:
Ingredients
- 350 gr. farina de força
- 50 gr. de semolina
- 250 gr. aigua
- 25 gr llevat fresc
- una culleradeta de sal
- un raig d'oli d'oliva
En la Mycook ( l'he adaptada) : posem l'aigua i el llevat i programem 1 minut, a 40º , vel. 2.
Quan acaba, afegim la resta, en el mateix ordre en què ho he escrit, de tal manera que la sal no prengui contacte amb el llevat, perquè li fa perdre força.
Uns segons a vel. 6 i després 2 minuts, amassat.
Deixem reposar en un lloc sense corrents d'aire ( jo la poso al microones), una estona, fins que veiem que puja. Hi ha gent que diu 1 o 2 hores. Crec que depèn si fa calor o no. Aquesta va estar mitja hora ( és estiu i hi ha gana!).
Hem de tenir el forn preescalfat, a 250 º .
Amb aquestes quantitats surten 2 pizzes. Amb el corró, o si en sabeu molt tirant-la per l'aire, estirem la massa fins a la mida de la plata del forn.
Farciu amb el que més us agradi. Però sobre tot, que no hi falti l'orenga !!!
Un truc que vaig llegir l'altre dia i queda boníssima : per als que no tenim una pedra de forn, una sol·lució genial és posar la massa sobre la base del forn, amb un paper d'ídem, quan ja està calent. Al cap d'un minut, veurem que la base comença a agafar color, semblant al de les pizzeries que ho han amb llenya.
Després la posem en una safata l 'acabem de fer, amb calor a dalt i a baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada