diumenge, 20 de gener de 2013

Pastís amb moto de fondant


Avui és l'aniversari del meu fill. Vint-i-un anys!!! ostres! 
Feia dies que pensava en un pastís amb fondant en plan divertit, però no ho havia fet mai i em feia molta por. Però finament m'hi he animat, i no ha sortit del tot malament.
Com que li agraden molt les motos, el tema ha estat fàcil.
He anat a una botiga prop de casa,que fan uns cupcakes de mort! També venen fondant.N'he comprat de verd i de negre i la noia m'ha donat trossets de gris,vermell i blau que els hi sobraven de l'obrador.
El corró el vaig anar a comprar als "xinos" perquè el de la botiga el vaig trobar molt car. També hi vaig comprar petits motlles per fer les flors.
Com que tenia colorant alimentari, he afegit unes gotes de vermell al verd que ha sobrat i ha quedat un verd més fosc.
He estat més de 3 hores per decorar el pastís. La base és el pastís de xocolata al microones. N'he fet dos, i entre mig hi he posat melmelada de mandarina de la meva germana. Boníssim.
Després he estirat el fondant verd. Perquè quedi llis, no vegis! Però, per ser el primer cop, no m'ha quedat tan malament. L'únic és que es noten els "bonys" del pastís de xocolata. Tot i que l'he retallat per dalt i pels costats, no m'ha quedat del tot llis.




Com que l'estava fent a la cuina mentre la "criatura" dormia, per por que m'entrés i descobrís "el pastel", he posat el cartellet a la porta.


Un cop he acabat la base, he fet un croquis de la moto. Ho he buscat a internet i n'he trobat una que m'ha semblat la més fàcil. Aquest és el croquis que m'he fet :


La moto d'internet era tipus chopper, però com que a ell li agraden més les tipus japoneses, li he canviat el manillar. La veritat és que m'ho he passat molt bé,recordant quan era petita i jugava amb la plastilina.
És exactament el mateix.

Primer he fet les rodes i després he anat fent la resta, proporcionalment. El que m'ha quedat més xulo és el dibuix de les rodes, la matrícula i el dipòsit de gasolina vermell. I amb una boleta de fondant que sobrava, el casc. Com que tenia blau, n'he posat a la visera, com si fos el reflex del vidre, jeje. Els números els he fet imitant una carretera.
Per tal que no es moguessin les peces, ho he clavat tot amb escuradents.



No cal dir que ha tingut molt èxit i al meu fill li ha fet molta il·lusió!




Ha costat molt fer el primer tall!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada